Vaig a la India

Fa temps, vaig escriure aquest conte, Vaig a la Índia , en les dinàmiques amb els més menuts, el recurs del conte és molt valuós, i sovint els creava sobre la marxa mentre anava fent la sessió, però mica en mica vaig anar creant uns personatges, i unes històries que vaig anar escrivint. Avui us presento la primera d’aquestes curtetes aventures. Us presento els personatges en Gaió és un nen espabilat , sap escoltar i té un esperit aventurer imparable, l’Agoi , el germà petit, un trapella de cap a peus, juganer i amb ganes d’aprendre i la Mim, una àvia sàbia , retirada a la Índia que ens anirà explicant i ensenyant cosetes per coneixe’ns una mica millor, per tenir eines fàcils per treballar emocions, per sentir-nos millor i sobretot per estimar-nos molt. Aquí us deixo doncs el primer d’aquets contes, si el vols amb format paper, posa’t amb contacte i te’l faré arribar. Espero que us agradi!!!

Conte per a treballar amb els mes menuts.

Era una tarda tranquil·la d’estiu, feia molta calor, i en Gaió estava pensatiu darrera la finestra del menjador.

Feia molt de temps que no veia a la seva àvia i la trobava  a faltar.

Després de molt rumiar va decidir que havia de posar remei a aquell sentiment d’enyorança i va decidir emprendre un viatge molt emocionant.

La seva àvia la Mim vivia al nord de l’Índia a Rishikesh, un poble preciós al costat del Ganges.

Va preparar-se la motxilla i va marxar amb bus fins a Barcelona, allà va agafar un avió fins a Hèlsinki, després un altre avió fins a Nova D’heli i un cop allà va agafar un tren i un bus per poder arribar a Rishikesh, una gran aventura que li va durar 2 dies.

La Mim vivia en una caseta de color blanc i vermell al costat del passeig del riu, envoltada d’arbres fruiters plens de micos saltarins.

Només de veure’s ja es van fer una gran i forta abraçada.

Sabeu com? Mireu així…( ens abracem de dos amb dos i després ens abracem cadascú sol.)

Tenien moltes coses per explicar-se, estaven molt contents de tornar-se a veure!!!

En Gaió estava cansat del viatge i una mica malhumorat i volia explicar moltes coses a l’avia i parlava de pressa i cridant i es movia molt ràpid i l’àvia de seguida li va dir:

  • Ui, Gaió, vine, ens hem de calmar, que ens entendrem millor.

I van anar a sota l’arbre de l’entrada a seure.

sabeu com seu la Mim? Mireu així . Treball postura asseguts amb esquena recta.

La Mim i en Gaió van anar seure , però la Mim es va adonar que en Gaio encara no parava quiet i que li costava mantenir la postura i li va ensenyar un truc a en Gaió per poder relaxar tots els músculs i poder seure tranquil·lament.

El voleu aprendre? Mireu, poseu-vos drets , ara imagineu-vos que teniu les mans i els braços plens de mosques i que les voleu fer fora espolsant les mans, ara el mateix amb els peus i cames, i ara el mateix amb el tot el cos.

Un cop ben relaxat el cos, va ser molt fàcil estar asseguts a sota a l’arbre, i en Gaió va poder explicar el viatge a l’àvia amb tots els detalls i l’àvia l’escoltava amb molta atenció, doncs li agradava tenir-lo allà.

Totes les veïnes i els veïns de la Mim , sabien que en Gaió venia de Vacances i estaven molt i molt contents i aquella tarda li van preparar una festa de benvinguda.

Hi havia Txapati, un pa boníssim, amb una salsa de cigrons i pebrot picant , salsa de iogurt, patates amb verduretes….un munt de plats exquisits acompanyats de té verd amb menta i llet de cabra.

I tots cantaven i ballaven, i li van preparar un ball especial a en Gaió, la dansa del timbal.

( Aquí podem agafar un timbal i fer ritmes diferents i ballem al ritme timbal, fent pauses mantenint equilibri)

Va ser un dia molt intens, en Gaió i la Mim tornaven cap a casa, passejant tranquil·lament al costat del riu, observant les llumetes del pont , escoltant els cants dels swamis, ..era un moment màgic.

La Mim tenia la costum cada vespre de fer assanes de ioga, li anava molt bé per mantenir el seu cos en forma i per mantenir els seus pensament a ratlla, i aquell dia va convidar a en Gaió a fer la Karana d’assanes amb ella.

En Gaió s’ho va passar molt i molt bé.

La voleu conèixer? Mireu és aquesta!! ( ensenyar karana Assanes bàsica 1.)

Si us interessa la podeu demanar i us l’explicaré adaptada a l’edat dels nens que estigueu treballant.

Acabades  les assanes van quedar-se asseguts una estona amb la posició de meditació. Escoltant , sense dir ni piu, amb la ment tranquil·la i el cos tranquil. En silenci.

Llavors,  la Mim va començar a entonar uns cants, era un mantra…, en Gaió primer l’escoltava atentament, però després de seguida si va afegir, eren uns sons màgics unes paraules que no coneixia però que li sonaven la mar de bé, el feien vibrar…. cantem-lo?

Asseguts fem cant del mantra OM NAMO GURU TEV NAMO.

És un bonic i senzill mantra, pots trobar diferents enllaços al youtube. Si vols posa’t en contacte amb mi i t’enviaré un enllaç.

Després d’aquells cants i d’aquell moment tant especial, van quedar ben relaxats, ja estaven a punt per anar a dormir.

Es van fer un petó a la galta i van anar a estirar-se al llit.

En Gaió va tancar els ulls i va relaxar tot el seu cos…

( ho feu vosaltres també?, treball de relaxació, estirats a terra, rotació de la consciència a tot el cos, visualització i recordatori del conte)…

Va relaxar els peus, les cames, les caderes, els braços l’esquena, els ulls…. i va recordar amb els ulls tancats tot el què li havia passat en aquell dia, havia sigut un dia genial!!!

De seguida es va adormir, encara els hi quedava moltes coses per descobrir a tots dos, l’aventura tot just acabava de començar.

FI

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: