Fa temps, vaig escriure aquest conte, Vaig a la Índia , en les dinàmiques amb els més menuts, el recurs del conte és molt valuós, i sovint els creava sobre la marxa mentre anava fent la sessió, però mica en mica vaig anar creant uns personatges, i unes històries que vaig anar escrivint. Avui us presento la primera d’aquestes curtetes aventures. Us presento els personatges en Gaió és un nen espabilat , sap escoltar i té un esperit aventurer imparable, l’Agoi , el germà petit, un trapella de cap a peus, juganer i amb ganes d’aprendre i la Mim, una àvia sàbia , retirada a la Índia que ens anirà explicant i ensenyant cosetes per coneixe’ns una mica millor, per tenir eines fàcils per treballar emocions, per sentir-nos millor i sobretot per estimar-nos molt. Aquí us deixo doncs el primer d’aquets contes, si el vols amb format paper, posa’t amb contacte i te’l faré arribar. Espero que us agradi!!!

Conte per a treballar amb els mes menuts.

Era una tarda tranquil·la d’estiu, feia molta calor, i en Gaió estava pensatiu darrera la finestra del menjador.

Feia molt de temps que no veia a la seva àvia i la trobava  a faltar.

Després de molt rumiar va decidir que havia de posar remei a aquell sentiment d’enyorança i va decidir emprendre un viatge molt emocionant.

La seva àvia la Mim vivia al nord de l’Índia a Rishikesh, un poble preciós al costat del Ganges.

Va preparar-se la motxilla i va marxar amb bus fins a Barcelona, allà va agafar un avió fins a Hèlsinki, després un altre avió fins a Nova D’heli i un cop allà va agafar un tren i un bus per poder arribar a Rishikesh, una gran aventura que li va durar 2 dies.

La Mim vivia en una caseta de color blanc i vermell al costat del passeig del riu, envoltada d’arbres fruiters plens de micos saltarins.

Només de veure’s ja es van fer una gran i forta abraçada.

Sabeu com? Mireu així…( ens abracem de dos amb dos i després ens abracem cadascú sol.)

Tenien moltes coses per explicar-se, estaven molt contents de tornar-se a veure!!!

En Gaió estava cansat del viatge i una mica malhumorat i volia explicar moltes coses a l’avia i parlava de pressa i cridant i es movia molt ràpid i l’àvia de seguida li va dir:

• Ui, Gaió, vine, ens hem de calmar, que ens entendrem millor.

I van anar a sota l’arbre de l’entrada a seure.

sabeu com seu la Mim? Mireu així . Treball postura asseguts amb esquena recta.

La Mim i en Gaió van anar seure , però la Mim es va adonar que en Gaio encara no parava quiet i que li costava mantenir la postura i li va ensenyar un truc a en Gaió per poder relaxar tots els músculs i poder seure tranquil·lament.

El voleu aprendre? Mireu, poseu-vos drets , ara imagineu-vos que teniu les mans i els braços plens de mosques i que les voleu fer fora espolsant les mans, ara el mateix amb els peus i cames, i ara el mateix amb el tot el cos.

Un cop ben relaxat el cos, va ser molt fàcil estar asseguts a sota a l’arbre, i en Gaió va poder explicar el viatge a l’àvia amb tots els detalls i l’àvia l’escoltava amb molta atenció, doncs li agradava tenir-lo allà.

Totes les veïnes i els veïns de la Mim , sabien que en Gaió venia de Vacances i estaven molt i molt contents i aquella tarda li van preparar una festa de benvinguda.

Hi havia Txapati, un pa boníssim, amb una salsa de cigrons i pebrot picant , salsa de iogurt, patates amb verduretes….un munt de plats exquisits acompanyats de té verd amb menta i llet de cabra.

I tots cantaven i ballaven, i li van preparar un ball especial a en Gaió, la dansa del timbal.

( Aquí podem agafar un timbal i fer ritmes diferents i ballem al ritme timbal, fent pauses mantenint equilibri)

Va ser un dia molt intens, en Gaió i la Mim tornaven cap a casa, passejant tranquil·lament al costat del riu, observant les llumetes del pont , escoltant els cants dels swamis, ..era un moment màgic.

La Mim tenia la costum cada vespre de fer assanes de ioga, li anava molt bé per mantenir el seu cos en forma i per mantenir els seus pensament a ratlla, i aquell dia va convidar a en Gaió a fer la Karana d’assanes amb ella.

En Gaió s’ho va passar molt i molt bé.

La voleu conèixer? Mireu és aquesta!! ( ensenyar karana Assanes bàsica 1.)

Si us interessa la podeu demanar i us l’explicaré adaptada a l’edat dels nens que estigueu treballant.

Acabades  les assanes van quedar-se asseguts una estona amb la posició de meditació. Escoltant , sense dir ni piu, amb la ment tranquil·la i el cos tranquil. En silenci.

Llavors,  la Mim va començar a entonar uns cants, era un mantra…, en Gaió primer l’escoltava atentament, però després de seguida si va afegir, eren uns sons màgics unes paraules que no coneixia però que li sonaven la mar de bé, el feien vibrar…. cantem-lo?

Asseguts fem cant del mantra OM NAMO GURU TEV NAMO.

És un bonic i senzill mantra, pots trobar diferents enllaços al youtube. Si vols posa’t en contacte amb mi i t’enviaré un enllaç.

Després d’aquells cants i d’aquell moment tant especial, van quedar ben relaxats, ja estaven a punt per anar a dormir.

Es van fer un petó a la galta i van anar a estirar-se al llit.

En Gaió va tancar els ulls i va relaxar tot el seu cos…

( ho feu vosaltres també?, treball de relaxació, estirats a terra, rotació de la consciència a tot el cos, visualització i recordatori del conte)…

Va relaxar els peus, les cames, les caderes, els braços l’esquena, els ulls…. i va recordar amb els ulls tancats tot el què li havia passat en aquell dia, havia sigut un dia genial!!!

De seguida es va adormir, encara els hi quedava moltes coses per descobrir a tots dos, l’aventura tot just acabava de començar.

FI

Us explicaré un conte:

Explica la llegenda que hi havia una vegada un rei que es deia Daksha al qui li agradava molt fer festes i celebracions al seu palau.
Daksha tenia una filla, que es deia Sati que s’havia casat amb Shiva. Shiva tenia un caracter dolç i sociable, just el contari de Daksha. A Daksha no li agradaven les festes i volia estar sempre sol, meditant sota una olivera.

Sati i Shiva vivien lluny del Palau del seu pare, i Sati malgrat les diferències amb el Daksha, el trobava a faltar.

Així que un dia Sati va decidir anar-lo a veure fins al palau. Sati estava molt contenta de tornar a veure al seu pare, però li va durar poc aquella alegria. El seu pare en veure-la li va dir que marxés que no la volia al seu costat. Que l’havia traït casant-se amb Shiva i que no la volia veure mai més.

Sati va retirar-se de seguida amb una pena molt gran al cor, va plorar i plorar tant, estava tant profundament trista que la tristesa va apagar-li el cor i Sati va morir de pena en el camí de retorn a casa.

Quan Shiva es va assabentar de la notícia de la mort de la seva esposa, es va posar molt furiós, enfadat i trist a la vegada només pensava en una cosa, la venjança, i així ho volia fer.
De la rabia que sentia, va estirar un tros de trena de la seva llarga cabellera i la tirar amb força a terra.

D’aquell munt de cabell, de sobte en va sortir un gran guerrer amb una espasa i un escut que li digué:
– Sóc el teu millor amic, diga’m què vols que faci per tu.

Shiva estava tant enfadat que li va dir que anés a matar al rei Daksha.

I així ho va fer, aquell gran guerrer, va empendre el viatge fins al palau per lluitar amb Daksha.

Mentre el guerrer era de camí a palau, Shiva que era un home tranquil i de pau, va veure que s’havia deixat portar per l’odi, la rabia i que no havia actuat bé, de manera que va anar corrents a trobar al guerrer i va suplicar-li que parés i que no matés a Daksha.

 Que el perdonava pel què havia fet . Tot i la seva pena i dolor, Shiva volia perdonar.

Daksha, en sentir aquelles paraules va adornar-se també del mal que havia fet i va demanar disculpes a Shiva, i va plorar també la mort de la seva filla Sati.

Aquell dia Daksha i Shakty, havien rebut una bona lliçó.

Quan realitzem les assanes del Guerrer, cerquem aquesta fortalesa interna, de poder vèncer les pors, els sentiments de ràbia i ira que ens poden fer actuar de manera equivocada, amb les assanes del guerrer cerquem escoltar la nostre veueta, aprendre a entendre-la , acceptar i resoldre.